El foc a terra a la cuina fumada,
l’olla sempre penjant dels esclemalls,
el llum de carbur en una cantonada,
les espelmes per anar amunt i avall.
La pluja que entrava per la teulada,
única aigua corrent d’aquell moment,
que l’altra es portava a galledades
des del rec, cada dia, amb cansament.
La resclosa, que tant ens agradava,
era el lloc on començava el seu camí.
El rec que regava l’horta ufana
i omplia la bassa del molí.
El vell molí, que en silenci
descansa
després de tants i tants anys de
treballar,
fent del blat, pel pa, la farina
blanca,
molent civada i ordi pel bestiar.
Allà a l’horta gran, la pomera
grossa
donava pomes per passar l’hivern,
que les de la tardor eren les
carabrutes,
una gormanderia del moment.
El riu era d’aigua clara, neta i
freda,
on a l’estiu ens banyàvem amb deler,
on construíem pantans i rius molt a
la vora,
on tirar rocs era un esport modest.
Són records d’una època passada
viscuda en una casa de pagès.
Records d’una infància ja llunyana
en què ho teníem tots sense tenir
res.
M.
Mercè Fons Solé
Març de
2014
