no sé ben bé si
del món o dels meus ulls.
El cel per mi és
de plom,
però pels altres
deu ser d’un blau brillant;
d’un blau d’atzur.
Camino a poc a
poc entre la boira
duent a dins
imatges del passat:
un amalgama de
colors, paisatges, rostres,
que el pas del
temps no ha pogut pas esborrar.
Camino a poc a
poc entre la boira,
per on es filtra
un gran raig de sol.
És la sort de
tenir uns amics, una família
que valen més que
tot l’or d’aquest món.
M. Mercè Fons Solé.
Clariana de Cardener, gener 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada